El Palau del Vent
Plou i fa dies que refresca. S'acabat la temporada d'estiu: el nen ha tornt a l'escola i les noies a la Universitat. El meu home ja fa 15 dies que torna a treballar desprès d'un temps de baixa pel trasbals de la meva piga i d'unes merescudes vacances. Jo encara estic de baixa, tot i que força recuperada.
Asseguda a la porxada d'aquesta mansió que ja fa un any que ens acull, penso que ja no hi podrem fer vida: el vent de mar que s'esmuny entre dos petits pujols de la Serralada Litoral ens ve de cara a la terrassa i fa voleiar els papers i les estovalles i eriçar els pels del cos.
Aquesta porxada ha estat un descobriment i un regal: aquí em dinat, berenat i sopat. Hi hem rebut amics i familiars fent llargues i agradables tertúlies. Hem cantat i rigut, i a vegades cridat i també plorat.
Asseguda aquí, contemplant la magnifica perspectiva del Poble, també he escrit i llegit molt. De vegades només he esperat venir el capvespre per veure voleiar els ratpanats, desitjant que es cruspeixin els mosquits que ens tenen martiritzats. Al llarg el dia també ens visiten orenetes, tòrtores, garçes, merles, pardals i algún verderol. Les sargantanes surten de tots els racons entre les pedres, però la gossa, aburrida de no poder-ne atrapar mai cap, només les segueix amb la mirada i fa un lleuger moviment de cua, sense moure's del meu costat.
Asseguda aquí, contemplant la magnifica perspectiva del Poble, també he escrit i llegit molt. De vegades només he esperat venir el capvespre per veure voleiar els ratpanats, desitjant que es cruspeixin els mosquits que ens tenen martiritzats. Al llarg el dia també ens visiten orenetes, tòrtores, garçes, merles, pardals i algún verderol. Les sargantanes surten de tots els racons entre les pedres, però la gossa, aburrida de no poder-ne atrapar mai cap, només les segueix amb la mirada i fa un lleuger moviment de cua, sense moure's del meu costat.
El Guardià
Un any, qui ho habia de dir! Vem venir aquí per pocs mesos i ja ha passat tot un any. I encara ens queden uns mesos, perquè la nostra casa definitiva està empantanegada amb paletes, lampistes i fusters.
Vull que s'acabi ja! ho necessito per la meva salut mental. Diuen que un dels afers de la vida que més estrés provoca, a part de la mort o la separació d'un esser estimat, és fer obres a casa. Ho confirmo.
Un any!, i quin any! el més...intens? dramàtic? interessant de la meva vida?. Un any que mai oblidarem ni jo ni els meus. Qui ho hauria dit que tot passaría en un lloc on mai habia imaginat de viure-hi: al Palau del Vent, aquest és el seu mot. Bona part dels records d'aquests darrers mesos és quedaràn aquí. No sé si podré o voldré arrancar-los d'aquestes parets i d'aquests jardins. Potser només m'enduré els recors de les llargues i agradables estades viscudes a la porxada.
Les Princeses
Perquè una casa no sempre és un lloc per viure-hi. S'hi pot menjar, dormir i fer veure que hi vius, però a vegades l'esperit dels qui hi vivien abans, dels Senyors de la casa, pesa a l'entorn com una boirina. No cal dir que si les cendres dels antics amos estan enterrades al jardí la boira es fa més espessa encara. Els quadres i la munió d'objectes recorden que algú els va escollir amb la il.lusió que allà, on encara hi son, hi farien tant de goig.
I les fotografies, amb somriures congelats i ulls que et segueixen si te'ls mires: vigilants, perquè ells encara son els Senyors.
I les fotografies, amb somriures congelats i ulls que et segueixen si te'ls mires: vigilants, perquè ells encara son els Senyors.
Quan va venir el bon temps vem agafar els bartols i vem sortir a la porxada per fer-hi estada. A l'espai obert és respira millor i la vista descansa. La llum del dia va canviant el color de l'herba i els crits dels ocells et fan parar l'orella, mentre veus creixer plantes i flors. Així hem passat l'estiu, a la fresca ,com uns senyors, orgullosos de gaudir d'aquest espai privilegiat
Vista des de la porxada
Però ara ja s'acaba la temporada i la fresca ens fa recloure dins la casa com cargols. Els ulls vigilants i els somriures glaçats encara hi son. I jo necessito estar a casa meva, a la casa definitiva, envoltada de les meves coses. Necessito fer i desfer per reprendre la meva vida, la nova vida sensa la Piga.
Aquesta és la gran aventura que m'espera.
