Escudella barrejada

Ara que s’acosta el Nadal, em venen les cuques. A casa som de rebre,  dels d’acollir i cuinar. Nadal i Reis amb la família  i les  altres festes de guardar amb amics,  acostumats a seguir la tradició del nostre convit.

A les sobretaules de l’any  passat, hi va haver  un únic tema de conversa. Ho endevineu? Sí, la il·lusió que ens feia a tots  la independència.

Però aquest any estic neguitosa. No sé què fer; el personal està dividit. Tinc por que discuteixin més del compte i que puguin arribar els insults. Em sembla que hauré de barrejar i agrupar els convidats  de manera diferent per evitar tensions. Jo, que sóc de mena vehement, he fet el jurament intern de no barallar-m’hi, però no estic segura de poder-ho aconseguir.

Sóc votant de la CUP, ho confesso. Em van engrescar com a partit, coherent i honest, com feia temps que no em passava. No  tinc tradició independentista  ni  soc  una antisistema radical (celebrem el Nadal, no pas el solstici d’hivern, i fem un bonic pessebre amb molsa i un àngel ), però entenc que per tirar endavant un nou país és imprescindible la participació de polítics   que estiguin a l’aguait per si a algú se li tornen  les mans llargues i es desvia del bon camí.

Ves per on  que ser coherent i honest ara no toca. Bé, no els  toca a la CUP.  Se’ls tracta  de traïdors i se’ls culpa de que la independència faci figa, ara que, segons criden alguns, ja la teníem a tocar.  No he escoltat o llegit insults més punyents i pujats de to que els llençats contra la CUP des de casa nostra.  Estic avergonyida i tot. Les riallades ressonen des de la capital del reino i el ministre missaire deu posar un altre ciri a la Virgen per fer realitat les seves prediccions.

Penya, no ser si posar-me a plorar o agafar-m’ho amb conya.  Per si de cas, posaré l’olla al foc per l’escudella i començaré a fer els canalons.

Ah, i si hi a eleccions, els tornaré a votar.