Avui m'han fet un regal! Un bon
amic amb qui comparteixo taller d'escriptura m'ha portat un full imprès d'un
post del bloc . Me l'ha portat perquè sap que estic remenant el passat i
els orígens.
Al post hi ha informació sobre la desapareguda pastisseria Forn del Cigne, del carrer Pelai 38. A la fotografia s'hi veuen els oficials pastissers i les dependentes en una sortida de festa cap a finals dels anys 40.
Tot això ho sé perque a la foto hi surt el meu pare -el segon a l'esquerra, la meva mare, -amb el vestit de quadres- i al seu costat amb la cinta al cap, la seva germana, la meva tieta Enriqueta. Els pares encara no eren novios, en aquells temps feliços, però no van tardar gaire a prometre’s i al cap de 4 anys es van casar i la mare es va traslladar a Terrassa per continuar el negoci familiar: la pastisseria Rodó.
Al post hi ha informació sobre la desapareguda pastisseria Forn del Cigne, del carrer Pelai 38. A la fotografia s'hi veuen els oficials pastissers i les dependentes en una sortida de festa cap a finals dels anys 40.
Tot això ho sé perque a la foto hi surt el meu pare -el segon a l'esquerra, la meva mare, -amb el vestit de quadres- i al seu costat amb la cinta al cap, la seva germana, la meva tieta Enriqueta. Els pares encara no eren novios, en aquells temps feliços, però no van tardar gaire a prometre’s i al cap de 4 anys es van casar i la mare es va traslladar a Terrassa per continuar el negoci familiar: la pastisseria Rodó.
Aquest text el vaig penjar al facebook ara fà dos anys. A vegades em sembla que porten l'agenda dels meus records al dia.
En aquests dos anys, aquesta fotografia i d'altres m'han inspirat un pomet de relats sobre la meva història. No els penjo aquí fins que els tingui recollits en un llibre.
Això és un propòsit en ferm
