Espiral

Baixo a Terrassa per anar a la meva perruqueria dels últims anys d'abans del canvi de residència . Em fa il•lusió retrobar les noies i el seu bon estil i xerrar-hi una estona, amb la complicitat que dona la relació entre perruquera i clienta


Quan baixo a la ciutat on vaig néixer i on he viscut els meus primers cinquanta anys , les persones conegudes que trobo pel carrer agafen la categoria d’antics amics, dels de tota la vida. I sembla que aquest sentiment és recíproc , perquè ens saludem amb visible alegria. Els terrassencs que ja eren amics amics agafen avui una categoria superior, perquè em són més cars de veure.

Després de tallar-me els cabells em queda una bona estona lliure i tinc previst anar a veure la meva cunyada Sofia que , amb 55 anys, fa mesos que és en una residència per culpa d’un Alzheimer que ja no li permet reconèixer pràcticament ningú i, per acabar de reblar el clau , ara també pateix un càncer que li té els dies contats. Però quan arribo al geriàtric és l'hora de dinar i no em permeten veure-la.

Decideixo llavors anar a veure la Montse, una antiga amiga amb la que ens parlem molt de tant en tant i a tongades. Fa poc em va fer saber que l’operaven d’un càncer de pit. Es troba bé, però està fent el tractament de quimio. Mala sort, no porto el seu número de telèfon  i tampoc sé la seva nova adreça .

Canvi de plans. Sóc a prop de la botiga de la Montse, una amiga comuna que fa poc va patir uns estranys atacs epilèptics causats per un paràsit que portava latent al cervell i que  es va manifestar de cop. Fa menys d’ una setmana hem parlat per telèfon, contentes les dues de poder explicar-nos les males passades que ens han fet els respectius cervells i emplaçant-nos per d’aquí a poques setmanes, quan ella estigués més recuperada. Però la botiga ja és tancada i decideixo tornar cap a Argentona. La mateixa tarda, la Montse del càncer de pit em fa saber que l’altra Montse està ingressada al Clínic amb mal pronòstic. Sembla ser que el paràsit s’ha transformat en una colla de tumors cerebrals.

Maleïda malaltia. Maleïdes totes les malalties.

I jo coexistint amb el meu cos , que baixa les escales de la mobilitat i la força de tres en tres, estic en una espiral de sentiments contraposats: m’entristeixen els mals que pateixen els amics  i al mateix temps estic orgullosa de ser una supervivent, la qual cosa em crea sentiments de culpa.

L'EMISSARI

La vigília de Reis, ens vam llevar amb el so d'un quequeig desconegut :al nostre pati  hi  havia un faisà . Una animal gros, imponent, passejava altiu per l'eixida  El gat i la gata, que dormen al cobert del fons,  estaven acoquinats davant l'animal i no gosaven ni acostar-si. Ells, que persegueixen, implacables,  orenetes,  pardals,  tórtores i tota mena de bèstioles que gosen acostar-se al seu territori a beure de la bassa, seguien els moviments elegants i senyorívols  del visitant amb parsimònia felina .
Estavem convençuts que aquell faisà era un animal de granja, alliberat pels caçadors per practicar una estona el  "noble art de la cacera".  Al cap d'unes hores vam decidir agafar-lo per portar-lo al galliner dels meus sogres, que fa uns anys que està desocupat.  Però quan vam intentar agafar-lo, llançant-li un drap al damunt, l'animal va volar, irat.
El matí de reis ens vam llevar d'hora, com a totes les cases on hi ha canalla, enmig de cridòries i dels paquets que ens havien deixat Ses Majestats. N'hi havia un de molt especial: un àlbum de l'història de l'Eugeni amb  una selecció de fotofrafies des del primer dia que el vam conèixer fins a la nit passada , i  una carta signada pels Tres Reis. Entre moltes veritats de la seva curta vida, li contaven també que el faisà era el seu emissor i espia i que havia vingut a casa nostre per buscar aquelles fotografies que ells ara li retornaven , ordenades i comentades.
Fa emocionar que un nen de 8 anys, llest  i molt intel·ligent, d'aquells que no l'hi passa res per alt, tingui la capacitat per resguardar la pròpia il.lusió en un món de fantasia que , en el fons, ja  sap que és això, fabulosa i necessària fantasia.