Música

 Aquella va ser una nit intensa. Vam anar a veure el concert de la Carola amb el seu nou grup de música LUMM. La quantitat de sensacions i records que em van envair mentre escoltava aquella música va ser extraordinaria. No era només el plaer i el goig de veure "la meva nena", que  s'ha transformat en una dona potent i encisadora que creix i s'escampa com un aire càlid d'alt de l'escenari. Va ser constatar, altra vegada, que està immersa en un procés artístic en estat pur.

Els dos components de  LUMM - Carola i Guillermo-fan  música experimental. És clar que quan arribes a certa edat, poques coses ja et sonen a experiment. Acumules capes i capes d'imputs de les diferents tendències artístiques i sempre trobes algun referent conegut en tot allò que se't presenti com a nou. Cada cop se'm fa més  difícil  deslliurar-me dels prejudicis i gaudir davant d'una obra de teatre, una pel.licula o un concert. És un dels molts inconvenients de fer anys .Només l'art que  excel·leix per la seva força , la  sensibilitat o la frescor aconsegueix enganxar-me. I  aquests joves creadors, ella , si més no, no està contaminada, i la seva frescor , la seva sensibilitat i la seva força et desarma i t'atrapa.
Algunes teories psicoanalítiques diuen que les persones tenim memòria genètica, que quan naixem portem al cervell una part de la memòria dels nostres progenitors, i que s'acumula i va fent gruix. En aquest cas, m'agrada aquesta teoria. Alguna cosa hi dec tenir a veure amb l'art de " la meva nena"

RETORN

Torno a casa, al meu primer bloc. L’aventura del nou bloc no ha estat gaire interessant, i a més, ja m’ha passat la basarda que em feia rellegir tot el que havia escrit aquí en els meus temps d’incontinència verbal i emocional. Per contra, cada un dels posts em retorna amb tota la vivesa a aquells dies passats. Va ser una molt bona eina per a mi, i espero estar a l’alçada per què ho torni a ser.


També he de confessar que han sigut molts els amics i coneguts que m’han renyat per què ja no escrivia.Fins i tot el meu metge, el Salvador Colet, l’altre dia que em va fer una visita de control, em va dir que trafiquejant per internet va topar amb el primer post, el d’abans de que ell em treies la piga, i que volia saber-ne la continuació. Doncs tot és aquí, en aquesta tirallonga de paraules a vegades inintel•ligibles. Però tot allò ja és aigua passada, només és un record sense masses danys col•laterals. Una batalleta més per explicar, que això sí que ho he fet sovint.

El que no es veritat es que no escrigui. No pas al bloc, ni tampoc tant com voldria , però escric. I ara porto tanta embranzida que m’he atrevit a tornar

En aquests mesos que han passat, per fi m’he traslladat a la nova casa. I he fet un munt de coses. Però això son altres temes per els propers dies.