RETORN

Torno a casa, al meu primer bloc. L’aventura del nou bloc no ha estat gaire interessant, i a més, ja m’ha passat la basarda que em feia rellegir tot el que havia escrit aquí en els meus temps d’incontinència verbal i emocional. Per contra, cada un dels posts em retorna amb tota la vivesa a aquells dies passats. Va ser una molt bona eina per a mi, i espero estar a l’alçada per què ho torni a ser.


També he de confessar que han sigut molts els amics i coneguts que m’han renyat per què ja no escrivia.Fins i tot el meu metge, el Salvador Colet, l’altre dia que em va fer una visita de control, em va dir que trafiquejant per internet va topar amb el primer post, el d’abans de que ell em treies la piga, i que volia saber-ne la continuació. Doncs tot és aquí, en aquesta tirallonga de paraules a vegades inintel•ligibles. Però tot allò ja és aigua passada, només és un record sense masses danys col•laterals. Una batalleta més per explicar, que això sí que ho he fet sovint.

El que no es veritat es que no escrigui. No pas al bloc, ni tampoc tant com voldria , però escric. I ara porto tanta embranzida que m’he atrevit a tornar

En aquests mesos que han passat, per fi m’he traslladat a la nova casa. I he fet un munt de coses. Però això son altres temes per els propers dies.