L'EMISSARI

La vigília de Reis, ens vam llevar amb el so d'un quequeig desconegut :al nostre pati  hi  havia un faisà . Una animal gros, imponent, passejava altiu per l'eixida  El gat i la gata, que dormen al cobert del fons,  estaven acoquinats davant l'animal i no gosaven ni acostar-si. Ells, que persegueixen, implacables,  orenetes,  pardals,  tórtores i tota mena de bèstioles que gosen acostar-se al seu territori a beure de la bassa, seguien els moviments elegants i senyorívols  del visitant amb parsimònia felina .
Estavem convençuts que aquell faisà era un animal de granja, alliberat pels caçadors per practicar una estona el  "noble art de la cacera".  Al cap d'unes hores vam decidir agafar-lo per portar-lo al galliner dels meus sogres, que fa uns anys que està desocupat.  Però quan vam intentar agafar-lo, llançant-li un drap al damunt, l'animal va volar, irat.
El matí de reis ens vam llevar d'hora, com a totes les cases on hi ha canalla, enmig de cridòries i dels paquets que ens havien deixat Ses Majestats. N'hi havia un de molt especial: un àlbum de l'història de l'Eugeni amb  una selecció de fotofrafies des del primer dia que el vam conèixer fins a la nit passada , i  una carta signada pels Tres Reis. Entre moltes veritats de la seva curta vida, li contaven també que el faisà era el seu emissor i espia i que havia vingut a casa nostre per buscar aquelles fotografies que ells ara li retornaven , ordenades i comentades.
Fa emocionar que un nen de 8 anys, llest  i molt intel·ligent, d'aquells que no l'hi passa res per alt, tingui la capacitat per resguardar la pròpia il.lusió en un món de fantasia que , en el fons, ja  sap que és això, fabulosa i necessària fantasia.