Kintsukuroi



Se m’ha trencat aquesta petita joia. La volia tornar a penjar del petit clau i ha caigut. M’ha sabut tan de greu que he plorat i tot. És una màscara del ceramista Serra, que vaig trobat per casualitat, fa gairebé 40 anys, remenant en una botiga de vell de la Rutlla de Terrassa quan buscava trastos antics per fer una escenografia. Des d’aleshores m’ha acompanyat a totes les cases on he viscut, penjada en algun racó. Delicada i austera, feia bonic en qualsevol lloc. 
No tinc inclinació pels objectes i menys encara si no tenen una utilitat definida. Però aquesta màscara és una de les poques que m’he comprat, i ara tenia el valor afegit de ser testimoni de la meva història.
Intentaré fer-li un Kintsukuroi, la tècnica japonesa de segellar-ne les esquerdes amb plata. El més segur, però, és que em decideixi enganxar-la amb Araldit. Espero que no s’ho prengui com un menyspreu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada