ATERRATGE

Aquest és el darrer informe sobre el meu estat físic, que és per això que vaig encetar aquest blog.
Estic en fase d'aterratge suau i previsible. Això s'ha acabat. S'ha acabat el vertígen i l'estat de consciència alterada.
Fa dos dies que no prenc cortisona i torno a ser la d'abans. No és que no m'agradi ser la d'abans, només es que l'aventura s'ha acabat i no crec que es torni a repetir. Parlo amb més calma i no gesticulo tant. Espero que també a partir d'ara escriure amb més cura i menys faltes. Potser amb menys empenta, però em sembla que encara em queden coses per dir. I si no, ja me les empescaré.
Físicament no tot son flors i violes: tinc la cara i els peus inflats. Sobretot els turmells tant inflats que la pell em fa mal. Demà dilluns trucaré al metge de capsalera per si s'hi pot fer alguna cosa, perquè no puc gairabé calçar-me, i ja tinc ganes de sortir i fer vida normal. També tinc una mica de mal de cap, més que no pas tots els dies del postoperatori. La cortisona deu ser tant potent que no deixa sentir cap mena de dolor, ho mata tot.
El que sí ha millorat és el meu insomni. No dormo moltes hores, però si que descanso millor i ja no necessito pastilla per dormir.
El meu estat d'anim d'ara és una mica variable. Tot d'un plegat em poso de mal humor i ploro. Això sí que no és normal en mi, ni abans ni desprès de la piga. De tota manera, jo mateixa analitzo el perquè estic plorant i ho incorporo a la carpeta d'efectes secundaris de tot el procés. I de la carpeta al blog. Que quedi pels estudiosos del comportament humà de persones amb pigues extirpades.....
El que més ha canviat és el formigueig d'amics i coneguts al meu voltant. Aquell seguit de visites i trucades que no em deixava pràcticament temps per escriure s'ha acabat. Les visites s'espaient i moltes vegades soc jo la que truco perquè tinc una mica de mono de parlar. Amb l'arrivada de la factura de mòbil ja m'he curat del mono.

Ja us en tornaré a fer cins cèntims de la meva evolució. I amb boniques novetats, perquè ja tenim la nova càmara de fotos i penso fer-ne i penjar-ne a tort ia a dret.
Amics i seguidors: no m'abandoneu encara que m'estigui recuperant, perquè això pot seguir sent una aventura divertida i encara tinc records recents per explicar-vos en forma de conte