DIAGNÒSTIC

Ara ja puc tencar una altra carpeta, o un calaix del meu armari interior.

Feia dies que la meva familia es queixava de que l'oncòloga que tè el meu tros de piga no digues res dels resultats. En Jaume fa cosa de 15 dies va trucar demanan què i li van dir que encara no sabien res. Va quedar una mica mosca.
Total, que com que el cap de setmana hi som tots a casa, les filles i en Jaume van tornar a apretar i aquest matí he trucat a Can Ruti.
M'han passat d'un departament a l'altra durant uns minuts. He de dir que, malgrat el meu convenciment i la meva intuïció que m'ha acompanyat tots aquests dies i de la que n'es testimoni el blog, per uns moments he temut que el metge em dones males notícies, però NO.
En Salvador Colet s'ha posat a l'aparell i m'ha dit: que era un mel----- inflamable, i que era benigne. Ai, quin descans. Amb l'emoció no li he dit que em tornés a repetir el nom del mel--- per explicar-ho millor, però l'important es la segona paraula: BENIGNE.
M'ha explicat que l'oncòloga ha tingut molta feina per fer el diagnòstic, que era un tumor molt poc comú i que fa poc temps que ho saben.
L'he felicitat, m'he felicitat a mi mateixa i li he dit que la meva intuïció era encertada i que ens veurem el dia 20, que tinc hora concertada amb ell.
No l'hi he dit Visca el Barça!, perquè ara ja no fan futbol, tot i que sé que a ell és el que més l' interessa

Amics i amigues, seguidores i seguidors, lectors i lectores, sapigueu que d'aquesta també m'en sortirè. I es que encara que costi de creure a segons qui, soc una dona amb bona sort.