Si això és un diari d'un procés de malaltia a sanació, crec que cal que us posi al dia del meu estat actual, de l'evolució de la PIGA
Són les 4 de la matinada. Això ja és un simptoma del meu estat anormal. Sempre he sigut dormilega, i quan la són em va començar a fallar, ho vaig arreglar amb unes pastilles homeopàtiques que em van regular i que darrerament ja no prenía. Haber d'aixecar-me molt d'hora (a les 4 del matí) per alguna ocasió especial em produïa un stress que no em deixava descansar.
Però des del coneixement de la Piga això ha canviat. A les 3 com a molt, obro uns ulls com a taronges , tot i haber pres pastilla per dormir receptades de les de farmàcia. I el meu cap comença a caminar depressa, depressa, fins a arrivar a alguna decisió ferma i important que he de portar a terme aquell mateix dia o com a molt començar a moure els fils. I escriure més i més
L'acceleració ha anat minvant darrerament, però no la llucidesa ni la fermesa. Fins i tot la vista s'em ha afinat.
Tinc una gana desaforada.He de menjar molt sovint, també a la nit. Fruita és el que més em vé de gust. Menjo compulsivament i amb poca cura. He de vigilar les formes, perquè el dia 29 anem a celebrar Sant Jaume al Sant Pol de la Carme Ruscalleda i no és cosa de fer el número.
Tot aquests desgabells són causa de la medicació. Fa gairabé 2 mesos que prenc cortisona, un verí que d'aquí a 4 dies ja deixaré. També prenc una pastilla per no tenir atacs epilèptics, que sembla que hi algún risc en operats de tumors cerebrals. Algún Paracetamol i un protector d'estòmac. Calç pels meus ossos i la pastilla per dormir. Això es tot. El meu fill me les va donant una per una perquè no em desconti.
El que també m'ha afectat és a la força muscular, i va a més. He de caminar amb crosses per casa perquè cames i braços em fallen. Alguns dies fins i tot en cadira de rodes. Pel carrer sempre amb cadira. Entrada triunfal al meu nou Poble, cura de moro!! pitjor que ara no em veuràn.Faig els exercicis de sempre i em banyo a la piscina de la casa, però cada dia em costa més de pujar graons.
Fins al dia 20 de Juliol no tinc visita amb el Dr. Colet. Dels resultats oncològics encara no s'en sap res. Al laboratori no deuen patir gaire. Jo tampoc.
El que sí em preocupa és com serè desprès de deixar la medicació. Vull recuperar el meu estat físic anterior, com a mínim. Però no vull abandonar el meu nou estat mental. Això és un regal!!
Tinc una capacitat d'organització superior. Perdoneu la inmodèstia, però en aquest més i escaig he organitzat, ajudat a organitzar la vida de totes les filles i nebodes, que amb 20 i pocs anys els cal un cop de mà de tant en tant.
Posaré el meu anglès a un nivell acceptable. He organitzat un grupet familiar per cantar i tocar. (hi ha 4 músics professionals ). Ja m'han convidat a participar en tertúlies literàries i en publicacions de la zona. I l'Alcalde, antic amic, tindrà la meva participació en temes de mobilitat (hi ha pocs especiments com jo al poble) i cultura. També em agafat el relleu de l'organització de les estores de Corpus al carrer de la nostra nova casa. Els debem als veíns una compensació, desprès de 2 anys d'obres en una carrer estret. En fí, que us puc dir, que s'em ha girat feina extra i estic molt contenta .
Una cosa que he hagut de fer és limitar les visites d'amics i coneguts. Recibo de 6 a 8. No és per manca de ganes. Es per esgotament. La meva deshinibició verbal fa que les converses s'allarguin molt. El telèfon el controlo jo. Sort que les trucades nacionals són gratis amb l'ADSL i Movistar em regala 1000 minuts cada mes, sino sería una ruina.
He pensat en comprar-me una motoreta d'aquelles elèctriques , per no haber de passar en cotxe per tot arreu. Un Papamòbil de coixos i anirè saludant a tothom amb la mà com la Reina del mambo..... Aixo de la reina és conya, però lo altre no.
Us imagineu que ara , sense medicació perdi aquesta marxa?. Vull perdre l'insomni, l'ansietat de gana, la feblesa física però no pas el bon rotllo i les ganes de fer moltes i moltes coses. I així serà perquè darrerament tot ens va com preveiem.
La veritat és que em faig una mica de por. I la familia està a l'expectativa. El meu home em mira a vegades una mica espantat, patint que no faci una trompada en el meu descens d'aquest núvol.
El meu aspecta físic si que ha millorat força. Ja no semblo la novia d'en Chuky, malgrat que encara conservo restes d'hematoma a la cara. El serrell del cabell em cobreix la cicatriu i el cabell rasurat que va creixent i vaig a cap descobert, només em resguardo del sol.
Vull penjar-vos fotos, però hi ha hagut un inconvenient. Passejant per Barcelona algú es va enamorar de la bossa de la meva filla Estela i li va manllevar. La càmara era dins i ara ens en cal una de nova. Aviat, no cal patir. Potser aquesta persona desaprensiva veu les fotos de la camara i arriva per casualitat a aquest blog i les penja ella mateixa. El món es ple de casualitats.
Ara descansaré una estona al llit, i anirè intercalant l'acció aamb el descans. Però el meu cap no no para mai. com si hagus pres psicotròpics. I gratis.
Són les 4 de la matinada. Això ja és un simptoma del meu estat anormal. Sempre he sigut dormilega, i quan la són em va començar a fallar, ho vaig arreglar amb unes pastilles homeopàtiques que em van regular i que darrerament ja no prenía. Haber d'aixecar-me molt d'hora (a les 4 del matí) per alguna ocasió especial em produïa un stress que no em deixava descansar.
Però des del coneixement de la Piga això ha canviat. A les 3 com a molt, obro uns ulls com a taronges , tot i haber pres pastilla per dormir receptades de les de farmàcia. I el meu cap comença a caminar depressa, depressa, fins a arrivar a alguna decisió ferma i important que he de portar a terme aquell mateix dia o com a molt començar a moure els fils. I escriure més i més
L'acceleració ha anat minvant darrerament, però no la llucidesa ni la fermesa. Fins i tot la vista s'em ha afinat.
Tinc una gana desaforada.He de menjar molt sovint, també a la nit. Fruita és el que més em vé de gust. Menjo compulsivament i amb poca cura. He de vigilar les formes, perquè el dia 29 anem a celebrar Sant Jaume al Sant Pol de la Carme Ruscalleda i no és cosa de fer el número.
Tot aquests desgabells són causa de la medicació. Fa gairabé 2 mesos que prenc cortisona, un verí que d'aquí a 4 dies ja deixaré. També prenc una pastilla per no tenir atacs epilèptics, que sembla que hi algún risc en operats de tumors cerebrals. Algún Paracetamol i un protector d'estòmac. Calç pels meus ossos i la pastilla per dormir. Això es tot. El meu fill me les va donant una per una perquè no em desconti.
El que també m'ha afectat és a la força muscular, i va a més. He de caminar amb crosses per casa perquè cames i braços em fallen. Alguns dies fins i tot en cadira de rodes. Pel carrer sempre amb cadira. Entrada triunfal al meu nou Poble, cura de moro!! pitjor que ara no em veuràn.Faig els exercicis de sempre i em banyo a la piscina de la casa, però cada dia em costa més de pujar graons.
Fins al dia 20 de Juliol no tinc visita amb el Dr. Colet. Dels resultats oncològics encara no s'en sap res. Al laboratori no deuen patir gaire. Jo tampoc.
El que sí em preocupa és com serè desprès de deixar la medicació. Vull recuperar el meu estat físic anterior, com a mínim. Però no vull abandonar el meu nou estat mental. Això és un regal!!
Tinc una capacitat d'organització superior. Perdoneu la inmodèstia, però en aquest més i escaig he organitzat, ajudat a organitzar la vida de totes les filles i nebodes, que amb 20 i pocs anys els cal un cop de mà de tant en tant.
Posaré el meu anglès a un nivell acceptable. He organitzat un grupet familiar per cantar i tocar. (hi ha 4 músics professionals ). Ja m'han convidat a participar en tertúlies literàries i en publicacions de la zona. I l'Alcalde, antic amic, tindrà la meva participació en temes de mobilitat (hi ha pocs especiments com jo al poble) i cultura. També em agafat el relleu de l'organització de les estores de Corpus al carrer de la nostra nova casa. Els debem als veíns una compensació, desprès de 2 anys d'obres en una carrer estret. En fí, que us puc dir, que s'em ha girat feina extra i estic molt contenta .
Una cosa que he hagut de fer és limitar les visites d'amics i coneguts. Recibo de 6 a 8. No és per manca de ganes. Es per esgotament. La meva deshinibició verbal fa que les converses s'allarguin molt. El telèfon el controlo jo. Sort que les trucades nacionals són gratis amb l'ADSL i Movistar em regala 1000 minuts cada mes, sino sería una ruina.
He pensat en comprar-me una motoreta d'aquelles elèctriques , per no haber de passar en cotxe per tot arreu. Un Papamòbil de coixos i anirè saludant a tothom amb la mà com la Reina del mambo..... Aixo de la reina és conya, però lo altre no.
Us imagineu que ara , sense medicació perdi aquesta marxa?. Vull perdre l'insomni, l'ansietat de gana, la feblesa física però no pas el bon rotllo i les ganes de fer moltes i moltes coses. I així serà perquè darrerament tot ens va com preveiem.
La veritat és que em faig una mica de por. I la familia està a l'expectativa. El meu home em mira a vegades una mica espantat, patint que no faci una trompada en el meu descens d'aquest núvol.
El meu aspecta físic si que ha millorat força. Ja no semblo la novia d'en Chuky, malgrat que encara conservo restes d'hematoma a la cara. El serrell del cabell em cobreix la cicatriu i el cabell rasurat que va creixent i vaig a cap descobert, només em resguardo del sol.
Vull penjar-vos fotos, però hi ha hagut un inconvenient. Passejant per Barcelona algú es va enamorar de la bossa de la meva filla Estela i li va manllevar. La càmara era dins i ara ens en cal una de nova. Aviat, no cal patir. Potser aquesta persona desaprensiva veu les fotos de la camara i arriva per casualitat a aquest blog i les penja ella mateixa. El món es ple de casualitats.
Ara descansaré una estona al llit, i anirè intercalant l'acció aamb el descans. Però el meu cap no no para mai. com si hagus pres psicotròpics. I gratis.
Estic reventada! Però saps? Et tinc una miqueeeeeeeeta d'enveja. De vegades necessito aquest afany d'organització i em faig tots els plantejaments necessaris, però a l'hora de posar-ho a la pràctica, em falla la logística. Amb la de pigues que tinc...!
ResponEliminaAvui a la Cala és festa (Sant Pere) Necessitava com a mínim dos dies seguits per a fer coses o per a no fer-les. Demà, sant tornem-hi, que s'ha de pagar la Uni de la canalla XDD