TREBALL DE CAMP

L'ORDRE

Fa tres anys, durant les llargues estances de la meva mare a l'hospital en la seva malaltia i mort , ja vaig escriure al Fòrum http://www.elsomriuredemonalisa.net/ sobre l'estreta relació que s'estableix entre els malalts i familiars veïns d'habitació.

Aquesta vegada però, el fet de ser jo la que ocupava el llit em donava un punt de vista diferent.

De fet , els primers dies d'hospitalització a Mataró no n'era del tot conscient d'aquesta diferència. El meu estat poc despert i el record encara recent de l'estança amb la mare feia que m'ho mires des de la barrera.


Però aviat em vaig encuriosir.


M'apassiona la gent. La seva manera de viure i organitzar-se. Els seus gustos i el que els desagrada. El perquè som com som.


Treball de camp de sociologia. No cal pas anar a la universitat. S'en aprèn molt observant. I sense molestar, només observant, a vegades preguntant i responent sempre a les seves preguntes. Perque a la gent, en general, li agrada explicar-se i ser escoltat.

Durant l'estança de 10 dies a l'hospital de Mataró vaig tenir 3 veines. Totes agradables, totes molt diferents:


LA MARIA

Una senyora de 84 anys. Molt senyora. Havia patit un petit desmai i li feien proves, però no semblava pas res greu, coses de l'edat. Tenia dues filles, una que vivia a Andalusía i l'altra aquí, que era la que la va acompanyar els dos dies que vem coincidir. Andalusa de Màlaga, s'havia casat amb un mariner català i s'havien traslladat a LLeida, on ell va deixar la navegació per dedicar-se a la comandancia.
Ara estava vivint amb la filla de Mataró, casada també amb un català que s'acabava de jubilar. Debia ser notari o jutge.
Es parlaven entre ells sempre en castellà. No teniem cap interès per encendre la televisió.

El que més em va sorprende és l'ordre i la pulcritud del comportament de mare i filla, i per extensió de la familia. Fins un punt d'excès. La filla tenia 5 fills, els quals tenien entre tots 8,5 nets, però volien arrivar a 10 , dos nets per fill.
Aquell ordre em va deixar estorada, comparat al caos que jo detectaba al meu món. Les meves coses repartides entre La casa de Terrassa i la del Maresme. Calia comprar camises de dormir a corra cuita, les coses que demanava al meu home que em portes de casa no les trobava, les filles no savien on dar-la, el petit mig col.locat a fora de casa... Visites que venien que no els pertocava i m'atabalaven. Habiem de posar ordre al nostre caos, perquè jo m'estaba desgastant.

LA MANUELA:

Dona de 76 anys. Andalusa que va venir als anys 60amb les primeres emigracions. Havia patit un ictus( una embòlia) que li afectava la mobilitat de les mans i la parla. Amb 8 fills i 10 nets, tots vius i instal.lats al seu voltant. De jove va deixar el seu poble i els fills amb el marit i va venir a buscar feina. Un cop en va trobar en uns fàbrica , va reclamar els fills , però del marit no se sap ben bé què s'en va fer . Fills i filles tots casats i amb un nivell de vida prou bó, encara que alguns ja patien la crisi. Atur, neguit per les hipoteques altíssimes.

Es parlaven en castellà. Dues de les netes, de pare català, parlaven amb nosaltres també en català: les dues tenien estudis universitaris. No va estar sola en cap moment tot i que no li calia ajuda especial i les filles es repartien l'horari.
Roba, armari, neteja, ejercicis de recuperació de mobilitat. Tot en ordre perquè les filles ho controlaven, rivalitzaven entre elles . La memòria i la mobilitat li va millorar, però la parla no sabría dir-ho perque el seu era andalús tant tancat i papizot que no s'entenia res de res.

Tot el que en sé de les seva vida és per les converses de la familia. Quan va marxar els vaig anyorar unes hores, però no vaig posar el "pasapalabra" a la tele ni vaig fer sudokus com feien compulsivament.



LA DOLORS

Una delicia de criatura. Amb 32 anys i 3 fills petits, entre 9 i 4 anys. Va ingressar amb un inflamació del fetge molt evident, però els metges no li donavengravetat. Finalment va entrar per voluntat pròpia a urgències. També era diabètica i li calia punxar-se dos cops al dia. Tenia un unic vici: fumar. Sortia de l'habitació moltes vegades i s'en anava a baix a l'entrada a fumar. Jo no sabia que això era permès.

Petitona, bonica i simpàtica, catalano-parlant de pare andalús. El seu marit era castellano-parlant, i entre ells es parlaven castellà.
Tota la seva família treballava i estava estones sola, que aprofitavem per fer-la petar. I vem parlar de l'ordre de cada casa, el tema que a mi m'ocupaba aquells dies.



Era evident que amb 3 fills petits i treballant a mitja jornada, ella estaba organitzada. I jo li vaig transmetre la sensació de desordre que patía darrerament en el meu entorn, provocat també pel fet de no viure a casa i per l'entramat familiar tant complicat. Ella em va comentar que moltes vegades les aparences enganyen , i que aquelles parelles que tenien la vida tant pautada i organitzadaq, de ben segur que tenien algun cantó obscur, algún secret. Un o una amant que trencaba aquesta cuadricula armoniaosa. Vaig pensar que tenia raó. A casa hi ha un cert caos, però no hi ha amants amagats ni zones obscures.

Vem tenir el morbo de mirar-nos "House" la ùltima nit que vem passar juntes. Algún amic gosa fer conyeta amb mi i el meu bastó. Però delluny tinc la mala llet d'ell. Ara bé, els aparells amb que martiritzen als pacients, els vaig tastar gairabé tots aquells dies.


Sobre les dues companyes que vaig tenir a Can Ruti, ara no m'extendre. Una d'elles i els seus fills , mereixen un capítol a part.

El que sí que puc afegir al treball de camp és el resum de les conclusions que en volia trure aquí

JOSEFA: 11 fills. 6 nets Castellanoparlant. Antena 3 Tv a tota hora


CONSUELO: 4 fills. 3 nets Castellanoparlants. Al final vam pactar de mirar TV1.

CONCLUSIONS DEL TREBALL DE CAMP

La Catalunya real no pateix crisi de natalitat:

Entre la Maria, la Manuela, la Dolors, la Josefa , La Consuelo i la Montse que sóc jo , sumem:

·31 fills . 27 nets

Surt a més de 6 fills i 5 nets per dona, tenin en conte que la Dolors i jo encara no em començat a tenir nets.

TV3, la nostra, és practicament invisible per la majoría de la població de la Catalunya Real hospitalitzada de la provincia de Barcelona. Guanyen per golejada Antena 3 i Tele5.

El català no és una llengua gaire comú per comunicar-se al Maresme i Barcelonés. Si un s'hi esforça, pot arrossegar a parlar-lo a algú predisposat a fer el gest.